QUINS NENS.


Galetes de Nadal fetes pel grup de 5 i 6 anys de l'escola

Avui una molt bona amiga em deia “has deixat enrere els teus principis”. No ho he fet, tenia ganes de burxar-me senzillament. He fet galetes de Nadal amb els nens de l’escola tot i no ser gaire partidària de fer aquest cas, que crec obsessiu, a les festes nadalenques. El cas és he considerat que, fent-les, treballàvem moltes altres coses –com el treball en equip, la cohesió, la higiene, l’ordre, el saber escoltar, la coneixença dels aliments,….- i sí, he cedit. Fa anys que treballo amb infants, petits grans i adolescents, i m’encanta. M’encanta per què cada dia, un o altre em sorprèn: a vegades m’agradaria saber qui és l’educador de qui, perquè jo n’he après tant d’ells.

Situacions totalment surrealistes, animalades, grans afectes, riures bojos, grans maldecaps, accidents, curses de relleus, cançons de contingut qüestionable però divertides a més no poder, esbroncades contundents, guerres de fang, xerrades amb els pares, discursos filosòfics, moments de desesperació, autèntiques representacions teatrals d’alt nivell, mentides d’aquelles que es s’oloren a kilòmetres, nits sense dormir, mals d’orella, aigua amb sucre –bé no, un xarop que és el millor que existeix i que té poders màgics– , llàgrimes de cocodril i llàgrimes amb sentiment, taurons, dinosaures i fantàstics que vénen d’universos llunyans, astronautes, mariners, oques i conills, manualitats, papiroflèxia i galetes de Nadal –heus aquí les culpables d’aquest post -, són mil i una les coses que m’han ensenyat  d’aquests menuts, i no tant menuts,  amb els qui comparteixo tantes hores al dia. Quan sóc amb ells me’n adono de tot el que m’aporten i de com és d’important l’educació que reben. Però a vegades s’oblida que l’educació no formal és tant o més important que les matemàtiques, les naturals i que la gramàtica. L’educació dels valors, del comportament, de l’ètica, dels modals i la coherència, dels sentiments i de la humanitat que els forja les columnes per ser persones.

Cuidem els nens, que ens han de dur el futur, cuidem els seus educadors, els mestres, els professors, els monitors, els pedagogs, els talleristes i tants d’altres que intervenen a les vides dels petits aportant-hi el seu grà de sorra. Cuidem-los perquè són les bases d’una societat justa i democràtica. En aquest cas, haig de contradir el meu gran professor de matemàtiques –l’Agustín Serrano, quin home…!-  que em deia que l’ordre dels factors no altera el producte, sí que l’altera sí, anem a passos: cuidem-los primer a tots ells que, així, ens portaran a la Catalunya socialment justa, democràtica i del benestar social que volem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s