FER EL PAPERINA


Dissabte passat diversos representants de les entitats badalonines vam assistir al Consell de Ciutat, el que representa que ha de ser el major acte participatiu de la ciutat. La sensació era força estesa i assumida: anàvem a fer el paperina.

L’obertura –un repàs històric i anecdòtic de Badalona a càrrec de Joan Vilarroya- com a tal, va ser una presentació i representació fidel del que seria l’acte: molt interessant, però fora d’un context idoni que li atorgui significat. En aquell moment no tocava. M’imagino i elogio la conferència a l’espai Betúlia, o al Museu, inaugurant o presentant un llibre o una exposició, no com a agent motivador d’una manifestació de participació  ciutadana incipient inconnexa amb la demanda i l’activitat del teixit associatiu.  Van seguir-la els parlaments de l’empresa EIDOS,  dinamitzadora de l’esdeveniment, amb una intervenció que si m’és no em va fer pensar qui eren aquella gent per donar-nos lliçons de participació a tots els que seiem allà en nom d’alguna entitat. Encara ara no em puc treure del cap la “Norma dels dos peus”, plantejada davant d’una fotografia de la sorra de la platja amb la marca de dues petjades , l’objectiu de la qual és arribar més fàcilment al consens –però a quin preu..!- “si no  contribuïm o no ens aporta prou el que es diu al debat hem d’aixecar-nos i anar-nos-en” – deia la representant de l’empresa. Bé, si això són models de participació i democràcia que ens han d’ensenyar, amb tot el respecte, em quedo amb els que ja tenia.

L’esmorzar boníssim. Les taules de debat interessants, productives i eficients tot i la mala previsió en la gestió del temps en alguns casos. És aquí on realment es van fer tangibles les ganes i les il·lusions de ciutadania. Una ciutadania amb iniciatives, propostes, crítiques i aportacions; amb ganes de respondre al municipi. Un punt de trobada per gent de diversa procedència, ideologia i generació. Una experiència positiva. Llàstima de la cloenda, que si, per un moment, podíem haver entrat en el miratge de que allò que fèiem serviria d’alguna cosa, ens va recordar que no, que hi érem per fer el paperina.

Unes conclusions que vam escoltar els mateixos que les havíem extret; que, un cop més, no arribaran enlloc més que un informe  –espero de tot cor equivocar-me. Cap aprofundiment sobre el que es va posar sobre la taula. Ni una lleugera anomenada als acords presos al Consell anterior. I ens ensenyaven com participar en un debat…Escoltar és la primer pas per participar. Que no ens doni caràcter vinculant a aquest òrgan, ja diu molt de la predisposició que té i la importància que li dona l’administració a la participació ciutadana; però que no l’acte correspongui el treball que voluntàriament fan les persones que hi assisteixen ja em sembla una qüestió d’educació i humanitat. Jo continuaré fent el paperina i em sembla que, tot i el pantà, tots els que érem allà el continuarem fent, però per una raó, perquè la resta de dies de l’any, treballem de debò per la ciutat, per fer-la viva i millor, i d’això jo en dic  la “Norma de picar pedra”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s