#sensesenyal


Què vol dir que no hi ha Tv3 al País Valencià? Que vol dir que ens deixen sense senyal? Què volen tota aquesta gent que ens crida de matinada…

No és cap misteri l’extència de diversos corrents, tant polítics com mediàtics, que persegueixen el català i el catalanisme des de fa tants i tantíssims anys amb arguments poc sòlids, plens de fantasmes i de sacs de mentides. Som molts, per exemple, els que recordem amb una barreja d’indignació, calfreds i incredulitat el famós reportatge “Ciudadanos de segunda”, emès per Telemadrid el passat abril de 2007, en el que es titllava el sistema educatiu català de ser una dictadura lingüística.

#sensesenyal
#sensesenyal

No obstant, durant les darreres setmanes el caldo bull amb força: El tribunal Suprem resol la sentència que pren al català el privilegi –i el dret evident- de ser la llengua vehicular de l’ensenyament a les nostres terres; Raül Agné és criminalitzat per reclamar poder parlar en català en una roda de premsa -sobre unes preguntes ja pactades en català i havent respectat els mitjans castellans prèviament -; Guardiola, Francesc Colomer i el Pa Negre són criticats i fins i tot censurats; floreixen declaracions demagògiques – que no són espanyolistes, són anticatalanistes -, i ens apaguen tv3 al País Valencià. El català viu un infern maltractat per mitjans, personatges i resolucions legals que vulneren les llibertats lingüístiques d’aquesta llengua, la nostra, tant maca, vàlida i valuosa com qualsevol altre.

La persecució o desaparició de qualsevol llengua del món és una desgràcia de la humanitat, les llengües no només són un conjunt de paraules i estructures sintàctiques, són identitats, són història, són sentiments, són cultura i llibertat, són tradició i són patrimoni entre tantes d’altres coses que són. Actuar en contra de la preservació d’una llengua és un crim, no ho és no lluitar perquè el català no perdi la seva força i per reclamar que representi als qui la parlem; tampoc ho és intentar mostrar les vexacions que ha de suportar la nostra llengua, i tampoc ho és demanar la llibertat idiomàtica del dret d’expressió.

Ens deixen sense senyal la televisió de referència dels Països Catalans al País Valencià, ens deixen sense escut. Ara bé, ningú planteja deixar sense senyal els mitjans –i els mediàtics- de la demagògia, els mitjans que viuen de les mentides i d’engreixar el nacionalisme de la repulsió: via lliure a l’atac directe. Espanya ens diu que és un país on la llibertat d’expressió és un dret i es castiguen aquelles manifestacions que inciten l’odi, el feixisme i la violència. Això ens diu. Perdonin, representa que la censura de la informació generada amb català, només perquè és en català, no m’ha d’incitar a l’odi?

Anuncis

Una resposta a “#sensesenyal

  1. Els atacs tenen, sovint i per sort, un efecte contari a la voluntat de qui els promou i fomenten l’activisme, encara que sigui per reacció, d’aquells que ens sentim atacats, vexats i maltractats. Potser és quelcom positiu que tothom es descari d’una vegada per totes i diem les coses pels eu nom i que cadascú ensenyi la seva cara sense maquillatges politicament correctes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s