LA DIGESTIÓ


Quan s’inverteixen quantitats industrials d’il·lusions i esforços en un projecte motivador, que aconsegueix inventar la manera d’allargar els dies més enllà de 24 hores, es fa molt i molt difícil, potser impossible,  allunyar-se de les pròpies sensacions i fer una valoració objectiva de què ha passat. I ho és més encara, si els resultats són tan negatius com els que hem rebut la gent de “femhoplegats“. No obstant, provem-ho.

Frustració, aquesta va ser la meva sensació del vespre del 22M. El tret de sortida d’una digestió difícil, com la de les calçotades (heus aquí la petjada de la militància a les JERC), una sobredosi de menjar i bon rotllo que després dóna pas a una davallada, la del mal de panxa que s’allarga, feixuc, desinflant la sensació d’eufòria fins a païr un tiberi que ha excedit la capacitat de l’estómac.

Han estat mesos de feina intensa, molt intensa, de ritme frenètic, molt frenètic; de posar-hi més hores de les que el rellotge permet; de reptes personals, de treball en equip. Per mi, des de la humilitat de qui és jove i fa els primers passos dins el món de la política, ha estat una oportunitat per aprendre i adquirir infinitat de coneixements i experiències. Tot plegat, un petit microclima, una bombolla,  que ens ha aïllat parcialment de la realitat permetent concentrar totes les energies per poder donar el millor de nosaltres mateixos, mentre la realitat continuava endavant, ignorant de la campanya -i precampanya-  electoral. Llavors, de sobte, zas! patacada! Estàvem preparats, de debò que ho estàvem. No era gens fàcil. Però després de tanta dedicació, d’evocar-hi tanta il·lusió, qualsevol resultat, fins i tot una victòria, hagués estat poc.

Ha estat difícil aquesta digestió, i de fet ho continua essent. Ni la situació badalonina ni la sort ens van acompanyar. L’amenaça d’una dreta xenòfoba, que, tot s’ha de dir,  ha sabut treballar el terreny millor que ningú – deixant de banda la manca d’ètica política i escrúpols socials, cal reconèixer que la seva estratègia comunicativa i de màrqueting ha estat admirable – , ha motivat el vot de la por cap a un PSC que, malgrat la seva debilitat derivada d’un tarannà marcat pel clientelisme,  el sectarisme i la prepotència amb que ha governat durant aquests 32 anys, ha polaritzat la campanya, fent de les opcions més petites -entre les que ens trobem nosaltres- formigues entre gegants. El vot útil; la devaluació de la marca d’Esquerra – que no ens ha dut a aquells indrets on no hem sigut capaços d’arribar dins d’una Badalona encara dividida entre realitat diverses i que ens ha deixat de votar en clau nacional (i no municipal)-, la disgregació del vot independentista i la falta de rodatge del nostre jove projecte, tot just acabat de néixer, ens han passat factura.

És absurd no reconèixer la derrota, hem perdut. No només hem quedat fora del futur consistori sinó que a Badalona el discurs xenòfob ha estat el més votat intentant arrelar les seves mentides . Tanmateix, per fer anàlisis electorals profundes – i sobretot imparcials- però, hi ha persones molt més qualificades que jo. El que sí que puc valorar en primera persona és el que hem guanyat -perquè també hem guanyat coses. Hem deixat petjada, vam ser els primers en parlar de manera pública, clara i oberta sobre consensos i acords per garantir la convivència a la ciutat i d’altres forces s’hi van sumar. Vam elaborar un programa realista (“això no és una carta als reis mags” dèiem) amb el que vam aconseguir que aquestes mateixes forces ens donessin suport en més d’un punt. Vam estrenar una nova manera de fer política, respectuosa, sense atacs fontals, que parla del futur i no del passat, amb els peus a terra i amb una forta aportació de la societat civil implicada a la ciutat personificada en els membres d’Accent. Vam parlar d’anar tots junts, i Reagrupament va respondre a la crida. Vam ser – i som- un projecte fort i amb empenta, amb noves idees que va engrescar a molts a participar per primera vegada dins el món de la política.

I ara, després d’aprendre tot el que hem après i prenent una mica de distància de les sensacions a flor de pell, ens toca fer un diagnòstic del que ha passat per remuntar -el cop ha estat fort i som persones-  i esforçar-nos en millorar. Ens queda molta feina per fer -potser fins i tot més de la que ens esperàvem. Ho acceptem amb més dosis d’il·lusió perquè aquestes eleccions només han estat la prova d’iniciació. És a partir d’aquest moment quan farem realitat que Fem-ho plegats no és només un eslògan electoral sinó una nova aposta per la nostra ciutat. Hem dit sempre que Fem-ho plegats comença realment el dia 23 de maig: ARA. Ara és quan hem de demostrar que Esquerra aprèn dels seus errors i dels seus encerts; ara és quan farem realitat una formació política que reneix i que té la capacitat d’escoltar la ciutat, d’aproximar-se als ciutadans i al país incorporant una base sòlida de societat civil, de professionals que volen fer política, no de professionals de la política. És ara quan Esquerra ha de ser el motor d’un Fem-ho Plegats que aculli tots aquells que volen un futur millor per Badalona, on la nostra ciutat deixi de ser un laboratori del racisme per ser un punt de trobada entre la cohesió, la cultura, la convivència i el respecte. I és ara quan Esquerra ha de ser l’eix vertebrador de la construcció de l’Esquerra Nacional.

ARA és el moment, no d’aquí quatre anys -ni tres, ni dos, ni un-, ara. Perquè al cap i a la fi, i amb paraules de Tresserras, “la batalla important, que és la de la història, l’estem guanyant” i el que importa “no és que el partit hi guanyi, és que guanyi el país” i que hi guanyi Badalona.

Anuncis

4 respostes a “LA DIGESTIÓ

  1. Conte desig:

    La flautista, no d’Hamelin, de Badalona! amb una flauta màgica i per segona vegada, tocarà i els ratolins, hipnotitzats, la seguiran no fins el riu! fins al mar, on no s’ofegaran! ans el contrari, toranaran a nèixer nous de trinca!

    Firmat: Els sord del conte*

    * Qui és el sord del conte? Recordem el conte original…

    “Els ciutadans, però, no van pagar la flautista allò acordat, de manera que ella va tocar una altra cançó, aquest cop per emportar-se tots els nens –i nenes, siguem correctes va…– de la ciutat per hipnosi (menys un que era sord i va explicar als pares el que havia passat)”

    P.S. Oído?

  2. Lola et devia un comentari a un post teu abans del 22M i ara no puc deixar de passar l’oportunitat que ens brindes per comentar sobre les teves reflexions.

    D’entrada et diré que amb aquesta derrota potser aprens mes de la societat, de Badalona, de política ,etc. que si haguéssiu tret un parell de representants al consistori.

    Personalment que he seguit la teva feina des del twitter no tinc mes que felicitar-te.
    Felicitar-te per tenir uns ideals, felicitar-te per saber defensar-los des de les regles del joc, felicitar-te per les reflexions post-electorals i felicitar-te per que representeu a una part de la societat tant i tant ignorada i sobretot tant mal representada per uns quants, sabent també que no et quedaràs aquestes felicitacions per a tu i les faràs extensibles als que t’han acompanyat en aquest viatge.

    A part d’això com segur que tens altres inputs i feedbacks de molta gent que tu consideres “mes qualificades” sobre aquest punt es el que vinc a fer el meu post.

    Tu dius Tanmateix, per fer anàlisis electorals profundes – i sobretot imparcials- però, hi ha persones molt més qualificades que jo. I jo aquí discrepo i et vull aportar la meva opinió.

    La meva opinió parteix del 1 vot 1 persona.

    El meu vot, un tio ignorant , que llegeix poc, que es compra el Marca abans que l’ARA , que escriu malament el català , que li preocupa molt poc la politica, que l´únic que pretén es tenir feina per poder anar tirant. … aquest vot meu te el MATEIX valor que l’il.lustrat que llegeix premsa, que te dos carreres , que parla idiomes , que es suposa que es preocupa pels seus conciutadans.

    Que vull dir amb aixó, doncs que a vegades ens deixem portar pels grans pensadors, ilustrats, amb carrera, aquells que el dissabte per la nit están veien una peli iraní subtitulada al suahiri per que es molt culte, que el diumenge al mati estan a un curs de papiroflexia, que el dijous per la nit estan a un concert d’un grup que no coneix ningú que fan musica amb instruments que son hortalisses… que fan manifestacions per que a 50.000 kms han tallat un faig que tenia 100 anys, però resulta que la gent, els teus veïns, el dissabte per la nit estan al cine veient Torrente 3 , el diumenge al matí estan al bar del barri fent una cervesa, el dijous estan a casa cansats desprès de jornades maratonianes de feina, no escriuen be el català, no tenen idiomes, ni estudis i potser ni voten.

    I resulta que tenim un divorci, el mes gran que jo conec, entre la politica i la societat; i els politics no deixen de fer analisis sobre comentaris de suposats experts analistes per que surten a Tv3 , la Noria, escriuen a la Vanguardia o el ARA , etc.. … es que aquesta gent la veus algun lloc fora del carrer del Mar ?? es que ells saben el que penso jo quan voto per fer analisis ?? es que ells representen a algú que no siguin ells mateixos ?? es que el seu vot te mes valor que el meu ??

    El que et vull dir : llegeix-te tots els analisis de qui consideris interesant pero mai t’allunyis de la gent “de peu” , de la gent del barri, del comerciant que obra portes a les 7 del mati, del que te una familia de pakistanesos sobre de casa, del que li han robat al seu negoci 3 vegades en un mes i potser d’aixo n’apendràs molt mes que de 50 reunions amb els “pensadors” de la societat a vegades (moltissimes) tant allunyats i tant responsables del divorci amb la societat com els mateixos polítics.

    #alguhohaviadedir

    Moltes felicitats, molta força pels anys que venen i molt de seny per les decisions que prenguis.

    Ens falten joves com tu… i ESPABILA que la joventut te data de caducitat ¡¡¡

    Em nego a corregir les faltes ortogràfiques i així algú tindrà l’excusa perfecte per no voler entendre el que es vol dir.

  3. El nostre desànim només serviria per reblar la seva victòria.
    Aquesta sensació de navegar contracorrent no és nova per la gent d’Esquerra que tenim més anys, i no per això hem deixat de navegar. La gent de vora mar sabem que la mar no està sempre igual, a voltes plana i dolça, a voltes esverada i hostil. No ens embarquem sols, tenim bons mariners i bons patrons i sabem a quin port volem arribar. Ens hem arremangat, hem tensat veles i hem remat amb energia, fent front a un huracà que no ha enfonsat el vaixell però que ens obliga a refer el rumb i recosir les veles. Ho farem plegats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s